D'ibèria a ibèria: un viatge entre els límits del món conegut

Abans de viatjar, l'home curiós i tafaner, explora la documentació coneguda i desconeguda i va filant un fil que n'augmenta les expectatives fins als límits de la bogeria.

En el viatge objecte d'aquest bloc, un servidor, ha patit de nou aquesta mística experiència que, esperem, sia d'utilitat en les realitats tangibles que ens trobem al terrer dels mil noms, tot augmentant-ne el coneixement i la fonda comprensió.

I aquest apunt recull una petita mostra dels límits on pot portar una recerca sobre un país aparentment llunyà, però que, bevent dels clàssics, se'ns fa proper i hasta estimat.

Navegant pel passat de Geòrgia un topa, com aquí, amb els grecs, i curiosament, com a qui, on també topa amb els íbers, habitants de les Ibèries que residien més enllà dels límits del ecúmene, del món habitat, del món conegut. Aquí, aquests límits eren marcats, diuen, pel riu Ebre, l'Iberis dels grecs; allà, ho eren pel riu Rioni, el Pahis dels grecs.

I, fora d'aquests rius, la barbàrie, el desconegut, les pors i els abismes. Eus aquí els límits d'aquest viatge, un viatge que, per estirar el fil, farem damunt d'un argós alat, a la recerca dels tresors que amaga una terra que, des dels temps prehistòrics, amaga dracs, llegendes, herois i la sempre màgica Medea, tot un símbol del desconegut que viu a l'alçada de d'altres dones com Pirene o Astarté.